Precarietat

La precarietat ens porta

a vendre els nostres òvuls,

a punxar-nos l’estomac

amb hormones

i altres còctels mèdics.

La necessitat econòmica ens apropa

a negocis mai imaginats,

a dir marranades per telèfon,

a posar-li preu a les nostres bragues.

Es una sensació estranya,

per una part ofega,

però per l’altra dona llibertat. 

Em sent feliç

escollint el meu camí,

a vegades errat,

però el que jo he decidit.

Amb poc,

faig tant.

Amb res,

puc crear un planeta,

en el que siguem les propietàries del nostre cos,

de la nostra sexualitat,

i de la imaginació que ens dona ales

per a poder surar.

La precarietat,

estigma d’una societat de consum,

autonomia i autogestió,

com a ferramentes

per a desconstruir

aquest món.  

 “72 mujeres”- Ilustración de Karina Cocq